Segar
Ha arribat el temps de la sega del cereal i això a Alfés, poble on visc, és tot un espectacle. Aquest petit poble que durant l'any sembla mig adormit, amb els carrers vuits i els camps solitaris, na esperant que la pluja els regali una mica de vida, agafa durant uns dies una excitació desmesurada, tractors amunt, segadores cap aquí, cotxes cap allà... durant la sega a Alfés, que ara té poc més de tres cents habitants, recorda aquell poble prosper del segle XIX que va arribar a tenir vuit centes animes!
Fixa't, fa quatre dies que feia un fred que pelava, hi ja tornem a ser a
ResponderEliminarl' època del segar...I quants records que em porten a mi, de quan era petita! Anava a la masia dels avis, seguint arreu els segadors, amb les cames ben esgarrinxades de passar per sobre el rostoll... I enfilada al carro que portava les garbes a l'era ( maquinària, poca). Abans era tot un ritual, ara aquestes maquinàries gegants , amb ordinador i aire acondicionat inclòs ja ho fan tot. Més pràctic. però menys poètic i entranyable.
Molt boniques les fotos.
Petons.
Ja ho pots ben dir, jo no ho he viscut els temps "manuals" però si que els he anat a veure a alguna festa del segar i el batre i també m'agrada molt, era dura la vida de llavors!
ResponderEliminarFins aviat!
Aquest any si que fa goig!!
ResponderEliminarLa primera foto és molt bonica!!!
ResponderEliminarHe descobert el teu blog a casa de JOMATEIXA i crec que m'hi quedaré una estoneta!
Salut!!